|
Aquest és
el nom genèric que tothom dóna a
l'espai comprès dintre dels límits
de les antigues muralles i els seus ravals. Una
ampla avinguda, que cabalment té per nom
la Muralla del Carme, de Sant Domènech
i de Sant Francesc, i continua pel Passeig del
Riu, la Via de Sant Ignasi i la davallada dels
Drets, defineix amb tota claredat el recorregut
de l'antic mur urbà. Adhuc en algun indret
en subsisteixen restes significatives: una torre
pel portal de Sobrerroca i fragments de muralla,
de diverses èpoques, als sectors del Carme,
Sant Francesc i Passeig del Riu.
La
Seu, el Pont Vell i la Santa Cova són els
elements sobresortint de la "façana monumental"
de la ciutat, al llarg del riu Cardaner. El Pont
Vell és la reconstrucció moderníssima
d'una obra, probablement del segle XII, elegida
sobre els fonaments d'un primitiu pont romà.
Aigües amunt del Cardaner, un altre pont,
el anomenat Pont Nou, aquest pont és una
obre gòtica, projectada el 1323 per Berenguer
de Montagut, arquitecte de la Seu.
El
vell recinte de la ciutat comprèn els turons
de Puig Cardener (o de la Seu) i Puig Mercadal
(o del Carme), que són els dos nuclis més
antics del poblament urbà. Si el primer
era el centre de la vida religiosa, cívica
i militar, l'altre ho fou de l 'activitat mercantil.
El carrer Sobrerroca i el Sant Miguel, són
els dos principals carrers de la ciutat vella,
mantenen la fesomia de via comercial important,
afavorida per la presencia del mercat de la Plaça
Major. Aquesta plaça és ara, i des
de fa segles, el centre de vida política
ciutadana: la Casa de la Ciutat, construïda
el segle XVIII damunt del solar de les cases del
Veguer i del Batlle, és des d'aleshores
l'Ajuntament. Al saló principal, famós
en la història per haver-s'hi reunit el
1892 l'assemblea catalanista que aprovà
les "Bases de Manresa", figura la "Galeria de
manresans il·lustres".
Cent
anys més vell, el Palau de Justícia,
situat a la baixada de la Seu, projectat per la
casa del Consell de la Ciutat i destinat posteriorment
a residència episcopal, teatre, caserna,
presó i altres usos, llueix una façana
barroca amb escultures de Francesc Grau.
El
incendis 1714 1811 - durant les guerres de successió
i Napoleònica respectivament - i la destrucció
d'edificis religiosos, el 1936, despullaren la
ciutat de molts valors artístics dels segles
anteriors. La reconstrucció apressada i
pobre, tampoc no tingué massa en
compte altres valors que no fossin el purament
utilitaris. Aquest és el motiu de que una
ciutat, amb antecedents històrics
importants, conservi tan pocs records monumentals
del seu passat.
Altres monuments d'interès històric
o artístic situats dintre el cos de la
ciutat vella, són el claustre del convent
de MM. Caputxines - al carrer de Talamanca -,
amb una col·lecció de curiosos capitells
gòtics, la portada de l'església
de Sant Francesc - ara, auditori de l'Orfeó
Manresa -, del segle XVII, alguns elements de
les cases Amigant.- Al carrer d'aquest nom i a
la placeta de Sant Ignasi Malalt.
Als ravals de la ciutat - de les
Codines (o Escodines ), de Sant Andreu i el Remei,
Puigterrà i Valldaura - tothom troba alguns
exemples de segles i estils antics: el monestir
de Santa Clar, del segle XIII; les esglésies
de l'Hospital de Sant Andreu (segle XIII), de
Sant Marc (segle XV) i de Remei (segle XVII),
i l'antic col·legi de Sant Ignasi (segle
XVIII), convertit aquest en Museu Comarcal i Arxiu
històric de la Ciutat.
|
