Monuments Ignasians
Sant
Ignasi de Loiola - el pelegrí guipuscoà
Iñigo López de Recalde y Loiola - visqué
a Manresa durant deu mesos llargs. Hi arribà,
procedent de Montserrat, el 25 de març de 1522
i s'en anà, arribada l'hora d'embarcar-se cap
a Terra Santa, a mitjan febrer de 1523.
El record de la seva estada i de les coses que li
esdevingueren ací, és monumentalitzat
per diversos temples i altres llocs de devoció.
el principal dels santuaris ignasians és el
de la Santa Cova: Una
balma de flanc meridional de Puig de Sant Bartomeu
o de les Codines, oberta sobre el Cardener i de cara
a Montserrat, en la qual és fama que sant Ignasi
s'hi recollia per fer oració i escriure el
llibre del "Exercicis Espirituals".
>
La cova està coberta per dins i per fora amb
una fastuosa decoració, obra dels escultors
manresans Joan i Francesc Grau i Josep Sunyer ( segles
XVIII - XVIII ). l'església construïda
al costat es un exemplar típic de l'anomenada
" arquitectura jesuística " i monument rellevat
del barro català. la façana principal,
obra de Josep Morató, data del 1760. L'interior
conté interessants escultures de Joan Flotats
i pintures de Sebastià Gallés. la galeria
o vestíbul que uneix l'església amb
la cova pròpiament dita és un exemple
notable de decoració post - modernista, dissenyada
per Martí Coronas i realitzada per Josep Llimona
i Carles Flotats. entre altres. tocant a la cova un
monumental edifici d'inspiració neoclàssica,
construït als darrers del segle passat segons
projecte de Ferran Martorell, és residència
dels pares Jesuïtes , casa d'Exercicis i centre
d'espiritualitat, compta amb una important biblioteca
especialitzada.
>
Un altre monument Ignasià principal es el Rapte,
reconstrucció de l'antic hospital i
de l'església gòtica de santa Llúcia
(segle XIV), destruïts el 1936. fou el primer
allotjament de Sant Ignasi en arribar de Montserrat
i manté el record d'un èxtasi sobrenatural
que aquí experimenta, el desembre de 1523.
>
Commemorem altres episodis del període manresà
de la biografia de Sant Ignasi: la Capella
de Sant Ignasi Malalt, erigida d'amunt el solar
de la casa nobiliària dels Amigant, al peu
de l'escalinata del Carme, molt a prop de la Plaça
Major el Pou de la Gallina,
a mig carrer de Sobrerroca, al lloc d'un miracle atribuït
tradicionalment al Sant ; al mateix carrer - via principal
de la ciutat , el segle XVI -, l'entrada
a la casa nº 32, que també li donà
acolliment ; les ermites de
la Verge de la Guia, en les proximitats del
Pont vell, i de la Salut de
Viladordis, extramurs de la ciutat, serven
memòria de freqüents visites de Sant Ignasi
de Loiola; com i també,
l'avui extingit monestir cistercenc
de Sant Pau, aigües avall de Cardener,
i les creus del terme situades
prop les cases del Tort, de la Culla i de cal Gravat,
al llarg del camí ral de Manresa a Barcelona
pel Pont de Vilomara. |