| Coronant 
                                  el Puig Cardener, nucli primitiu de la ciutat, 
                                  i ocupant l'espai de construccions religioses 
                                  i civils més antigues, la Col·legiata 
                                  Basílica de Santa Maria, o com 
                                  es diu popularment, La Seu, és el monument 
                                  artístic principal i temple major de 
                                  Manresa.
                                  
                                                                            
                                  La Basílica, iniciada l'any 1322 sota 
                                  la direcció de Berenguer de Montagut 
                                  i acabada substancialment el 1488,és 
                                  un exemplar rellevant de l'arquitectura gòtica 
                                  catalana. De planta de saló, dividida 
                                  internament per divuit pilastres octogonals 
                                  i amb grans vidrieres policromes, és 
                                  un cas notable de síntesi d'estructures 
                                  pròpies dels temples d'una i de tres 
                                  naus en un mateix edifici. El campanar, de secció 
                                  quadrangular, data del 1592. la capella del 
                                  Santíssim, d'estil renaixent, fou inaugurada 
                                  el 1657. la façana principal porticada 
                                  i baptisteri són dels anys 1915-1934, 
                                  realitzats segons projecte d'Alexandre Soler 
                                  i March, interpretant una idea d'Antoni Gaudí.
                                  
                                                                            
                                  En el seu interior, conté diversos retaules 
                                  gòtics, algun d'ells d'interès 
                                  excepcional, altres peces d'interès són 
                                  una taula pintada, de Lluís Borrassà, 
                                  del 1411 i diverses escultures gòtiques 
                                  en pedra. La imatge titular -Mare de Déu 
                                  de l'Alba - és una imitació de 
                                  la que fou destruïda per un incendi l'any 
                                  1979 i datava de finals del segle XIV. La cripta 
                                  -construïda el 1577 u ampliada recentment  
                                  conté les relíquies dels "Cossos 
                                  Sants" dels patrons de la Ciutat, Sant Maurici, 
                                  Sant Fruitós i Santa Agnès i és 
                                  decorada amb escultures d'alabastre, obra de 
                                Jaume Padró (1781).                                                                                
                                  Aquesta església sofrí un incendi 
                                  a les acaballes de la Gerra de Successió 
                                  (setembre de 1714) i una important devastació 
                                  el 1936.                                            
                                  De les construccions precedents resten vestigis 
                                  d'un claustre romànic, un pòrtic 
                                  del segle XI i la portalada (segle XII) amb 
                                  timpà i capitella atribuïts a Arnau 
                                  Cadell. El claustre actual és obra barroca, 
                                  de primers del segle XVIII:                                             
                                  Hom pot visitar  el Museu històric 
                                  de la Seu, situat damunt del porxo de la façana 
                                  de ponent. És ric de peces d'art litúrgic 
                                  -pintura, escultura, orfebreria i indumentària 
                                  dels segles X al XX-. A remarcar, l'anomenat 
                                  "frontal florentí", obra del brodador 
                                  Geri Di Lapao (m. segle XIV). També són 
                                  d'interès, in Crucifix romànic 
                                  de talla (segle XII), les arques d'argent reposat 
                                  i cisellat dels "Cossos Sants" (obra d'Antic 
                                  Lloreda : 1616-1653) i el retaule de la Trinitat, 
                              del pintor Manresa Gabriel Guàrdia (1501).                               Text 
                                  : (guia de Manresa publicada per L'Ajuntament 
                              de Manresa ) |